Els diacrítics

Els diacrítics són uns accents que es posen només per distinguir-les d'altres paraules que s'escriuen o es pronúncien de manera molt semblant. Abans hi havia 150 accents diacrítics però s'han eleminat la majoria i només han quedat 14:

• Bé, béns(de bona manera, fortuna)  —          Be, bens(nom de la lletra, xai)
• Déu, déus(divinitat)                         —          Deu,deus(nombre, font, verb deure)
• És(ver ser)                                        —          Es(pronom reflexiu)
• Mà(part del cos)                               —          Ma(possessiu)
• Més(quantitatiu)                               —          Mes(part de l'any, possessiu )
• Món(univers)                                    —          Mon(possessiu)
• Pèl, pèls(vellositat)                           —          Pel, pels(contracció)
• Què(interrogatiu)                              —          Que(exclamatiu)
• Sé(ver saber)                                     —          Se(pronom reflexiu)
• Sí(afirmació)                                     —          Si(nota musical, condicional)
• Són(ver ser)                                       —          Son(ganes de dormir, possessiu)
• Té(ver tenir)                                      —          Te(planta, infusió, lletra, pronom)
• Ús(acció d'usar)                                 —          Us(pronom feble)
• Vós(pronom personal)                       —          Vos(pronom feble)