L'habilitació, la metàfora i la metonímia

 

L'habilitació

L'habilitació és un procés que atribueix característiques noves a una paraula. Hi ha un canvi de catègoria gramatical que n'afecta, és clar, el significat.

L'habilitacióafecta sobretot noms, adjectius i verbs:

  

La metáfora i la metonimia

La metáfora és un recurs pel qual una paraula pren el significatd'una altra paraulaperquè hi téalgun element en comú. Per exemple:

          Aquest noi és un tros de pa.

 

 

En la metonimia les dues parts comparades están molt més properes que en la metáfora, però es tracta de dos recursos molt seblants.Per exemple:

 

Van anar a prendre una copa.

Els diacrítics

Els diacrítics són uns accents que es posen només per distinguir-les d'altres paraules que s'escriuen o es pronúncien de manera molt semblant. Abans hi havia 150 accents diacrítics però s'han eleminat la majoria i només han quedat 14:

• Bé, béns(de bona manera, fortuna)  —          Be, bens(nom de la lletra, xai)
• Déu, déus(divinitat)                         —          Deu,deus(nombre, font, verb deure)
• És(ver ser)                                        —          Es(pronom reflexiu)
• Mà(part del cos)                               —          Ma(possessiu)
• Més(quantitatiu)                               —          Mes(part de l'any, possessiu )
• Món(univers)                                    —          Mon(possessiu)
• Pèl, pèls(vellositat)                           —          Pel, pels(contracció)
• Què(interrogatiu)                              —          Que(exclamatiu)
• Sé(ver saber)                                     —          Se(pronom reflexiu)
• Sí(afirmació)                                     —          Si(nota musical, condicional)
• Són(ver ser)                                       —          Son(ganes de dormir, possessiu)
• Té(ver tenir)                                      —          Te(planta, infusió, lletra, pronom)
• Ús(acció d'usar)                                 —          Us(pronom feble)
• Vós(pronom personal)                       —          Vos(pronom feble)

Joan Lluís Vives

L'obra de Joan Lluís Vives es gran part està escrita en llatí, llevat d'alguns textos per a infants, ja que ell consideraba que als nens se'ls havia de parlar amb una llengua que coneguessin. La temàica de les seves obres era la pedagogía la psicología i la crítica a problemàtiques socials. Ente les obres més importants que va escriure hi trobem:

• Liber in pseudodialecticos
• Introductio ad sapentiam
• De disciplinis libri XX

Joan Boscà

Boscà és considerat l'introductor del Renaixement poètic a la península Ibèrica a causa d'una trobada que va mantenir amb Andrea Navagero. Aquest va recomanar al poetales formes estròfiquesconreades pels poetes renaixentistes italians, fet que va suposar un de rumb en la trajectòria literaria de Joan Boscà, que liderà el salt capa una nova manera de fer poesía.

Joan Boscà escribia cobles i altres tipus de composicions de carácter més tradicionali, més endavant, seguint els  consells del seu amic Garcilasso de la Vega, va començar, amb esforç, a escriure sonets i estrofes renaixentistes.

Gairebé la totalitat de l'obra de Joan Boscà està escrita en llengua castellana

Característiques del Renaixement

• Es desenvolupa entre els segles XV i XVI i fins al principi del segleXVII
• L'interés per l'ésser humà i la natura
• La fascinació per l'antiguitat clàssica en tots els àmbits Estudien la filosofía i l'art, les estructures socialsi polítiques i les llengües grega i llatina
• La reivindicació del'ésser humà com un únic individu
• La confiança en la capacitatde l'home per conèixer i transformar l'entorn. La ciencia permetel progres de la Humanitat

El determinant

Els determinants limiten el signifcat del nom. Permeten que n'expressem, per exemple, el gènere i el nombre, la quantital i el grau de proximitat i llunyania.

L'article

Acompanya el nom quan ens referim a una persona o a una cosa concreta. L'article concorda amb el nom en gènere i nombre.

Recorda que les paraules femenines que comencen per i/u àtones no s'apostrofen.

Els demostratius

Indiquen un nom concret i n'especifiquen la proximitat o llunyania. Concorden amb el nom en gènere i nombre.

L'adjectiu

L'adjectiu expressa les característiques del nom que acompanya i n'aporta informació complementària.

Si l'adjectiu concorda en gènere i en nombre amb el nom que acompanya parlem d'adjectius de dues terminacions. Altres adjectius, però, no tenen flexió de gènere; són adjectius d'una terminació.

No hi ha una regla sobre els tipus d'adjectius que són d'una mena o d'una altra.Aquestes són les tendències més generals, però potser hauràs de fer servir el diccionari per saber si un adjectiu és d'una o de dues terminacions.

Adjectius de dues terminacions

La forma bàsica consisteix a afegir les terminacions següents al masculí:

Tingues en compte que es produeixen canvis ortogràfics en alguns casos:

Adjectius d'una sola terminació

Tenen una forma invariableper al masculí i el femení. Alguns tenen també una sola forma del plural:

Context històric i cultural dels sXVI-XVIII

Al llarg de tot el segle XV van succeir un seguit de fets que van encetar una nova etapa: l'edat moderna.Els esdeveniments que van impulsar el canvid'era els trobem en totes les àrees de la societat i el coneixement humà.

• Descobriment d'Amèrica: noves oportunitats i un nou ordre a Europa
• L'estructura social imperant durant tota l'edat mitjana va ser el feudalisme. A partir del segle XV, el model es qüestiona i acaba desencadenant la Revolució francesa al final del segle XVIII.
• Neix i es consolida una nova classe social: la burgesia. Concentren riqueses de l'activitat comercial i s'interessen per la cultura i l'educació.
• L'ésser humà es converteixen la mesura de totes les coses i en objecte d'estudi. La dimensió més Intel·lectual de l'antropocentrisme és l'humanisme.
• L'esperit crític que fomenta l'humanisme va donar lloc a una reformulació del paper de l'Església cristiana. La resposta del vaticà: la Contrareforma
• Al segle XV, la invenció de la impremta va tenir un paper decisiu en la difusió de les noves idees a capes més amplies de la societat.
• Quan parlem de la cultura, l'art i la literatura conreada durant el període de temps que estudiem hem de dividir-la en tres grans blocs: el Renaixement, el Barroc i la Il·lustració
• Revalorització de l'artista o creador que evoluciona cap a un nou estatus social. Mol lligat al prestigi de l'art i a l'artista, burgesos i aristòcrates opten per convertir-se en mecenes amb l'objectiu d'augmentar el seu prestigi.
• Pel que fa a la música, amb l'estrena de L'Orfeo, de Monteverdi, neix un nou gènere: l'òpera.

Corrents artístics dels sXVI a XVIII

• Renaixement (XV-XVI):

            - Itàlia bressol del Renaixement
            - Domini del possitivisme
            - L'antiguitat clàssica coma referent conceptual i estètic

• Barroc (XVII):

            - Vinculació amb la monarquia absolutista
            - Domini del sentiment de decepció i pessimisme
            - Ornamentació i jocs de paraules per concentrar sentiments i emocions

• Il·lustració (VXIII):

             - Resposta ideologiaca al barroc
             - La raó, la llum que il·lumia el progres de la humanitat
             - Harmonia grecollatina i ús educatiu de l'art

Accentuació

Agudes:
S'accentuen quan acaben en vocal, vocal seguida de "s" o en -en -in.

Planes:
S'accentuen quan no acaben en vocal, vocal seguida de "s" o en en -in.

Esdrúixoles:
S'accentuen sempre.