El teatre neoclàssic. Joan Ramis.

-REGLES FORMALS I TEMÀTIQUES DEL TEATRE NEOCLÀSSIC

• Tres unitats: lloc, temps i espai
• Predilecció per temes històrics, mitològics, bíblics i religiosos
• Finalitat didàctica i moral
• Tragèdia com a gènere més comú
• Influència del teatre francès (Voltaire, Racine i Corneille)

-AUTOR IMPORTANT : JOAN RAMIS I RAMIS

• Influència del neoclassicisme francès i del preromanticisme anglès i alemany
• Escrigué poesia i narrativa, però preferia el teatre
• Obres importants→Lucrècia, Arminda i Rosaura o el més constant amor

Les famílies lingüístiques europees

-GRUP CÈLTIC

 -GRUP ESLAU

 -GRUP GREC

 -GRUP LIRIC 

 

-GRUP BÀLTIC

 

-GRUP ARMENI

 

-GRUP ROMÀNIC

• Gallec
• Portuguès
• Castellà
• Català
• Occità
• Francès
• Italià
• Sard
• Romanès
• Retroromànic

-GRUP GERMÀNIC

 

-GRUP IRÀNIC

Les grafies g/j, tg/tj/dj, x/ix, tx/ig

S'escriu:
G →          Davant e, i
J →           Davant a,o ,u
Tg →         Davant de e,i
Tg i dj →   Davant de a,o,u
X →           A principi de paraula, darrere de consonant i de i,u
Ix →          Darrere de a,o,u
Tx →         Principi, enmig o final de paraula
Ig →          A final de paraula de derivats amb j,g, tj, tg

La prosa del segle XVIII. Llegendes i rondalles. Rafael d'Amat.

Al segle XVIII, hi ha dues varietats literàries que mantenen un relació ben estreta amb el context i la vida quotidiana contemporània


RONDALLA: Una rondalla és una història inventada però el lloc pot ser real o imaginari

LLEGENDA: Una llegenda és una història inventada però el personatge i el lloc poden ser reals

• Crònica històrica:

-Autor important: Rafael d'Amat

-Baró de Maldà

-Antifrancès, religiós i conservador

-Retrat de la Barcelona contemporània

-Estil fresc i divertit

-Obra important→Calaix de sastre

• Narració popular: 

-Autor important: Lluís Galiana

-Escriptor erudit

-Influït per Quevedo i Diego Torres

-Tradició popular com a inspiració

-Nombrosos recursos retòrics i expressius

-Obra important →Rondalla de Rondalles

L'oració simple. L'oració impersonal.Oració activa i oració passiva

ORACIÓ SIMPLE:Oració que només té un sintagma verbal que fa de predicat

SINTAGMA:Part de l'oració formada per un grup de paraules que constitueixen una unitat semàntica i sintàctica. S'organitzen al voltant del nucli

-Tipus:

   -Sintagma nominal (SN)

   -Sintagma adjectival (SAdj)

   -Sintagma preposicional (SPrep)

   -Sintagma verbal (SV)

   -Sintagma adverbial (SAdv)

 

-Segons el tipus de verb les oracions es classifiquen en:

Oracions de predicat nominal o atributives:El nucli del SV és un verb copulatiu
Oracions de predicat verbal o predicatives:

 -Transitives →El verb necessita un CD

 -Intransitives →El verb no té CD

 -Reflexives →L'acció del verb recau sobre el mateix subjecte

 -Recíproces →Dos subjectes fan una acció que recau sobre l'altre

 -Impersonals →Oracions sense subjecte gramatical

 -Segons la intenció de l'emissor les oracions es classifiquen en: 

 Enunciatives:Formulen una declaració sobre accions o estats

 

  -Afirmatives

  -Negatives

 Interrogatives →Formulen una pregunta

  -Directes →Porten signe d'interrogació
  -Indirectes →No porten signe d'interrogació
  -Totals →Pregunta que es respon amb si o no
  -Parcials →Pregunta que no es respon amb si o no

 

 Exclamatives →Expressen alegria, sorpresa

 

 Optatives o desideratives →Expressen un desig

 

 Dubitatives →Expressen un dubte

 

 De possibilitat →Expressen un possibilitat

 

 Imperatives o exhortatives →Expressen una ordre o un prec

 

 

Les oracions es poden expressar en veu activa (subjecte que fa l'acció que expressa el verb) o en veu passiva (l'acció la realitza el subjecte pacient)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El català oriental i occidental

CATALÀ ORIENTAL
   -Pronunciació de la vocal neutra de a, e àtones
   -Pronunciació u de la o àtona (excepció de la balear)
   -Ús de l'article el i del salat es, en la variant balear
   -Alguns verbs incrementen amb -eix o -esc
   -Pronoms febles davant de verb amb forma reforçada
 
CATALÀ OCCIDENTAL
   -Distinció de a, e en posició àtona
   -Distinció de o, u en posició àtona
   -Ús de l'article lo i en valencià, el
   -Alguns verbs usen l'increment -ix- o isc-
   -Pronoms febles davant de verb amb la forma plena

La il·lustració

CARACTERISTIQUES
   -Esperit crític i aplicació del mètode matemàtic basat en la raó
   -Destí de felicitat per a l'ésser humà
   -Reivindicació dels drets de l'home, sobretot de la llibertat
   -Voluntat de recuperar el coneixement i de fer-lo accessible

 Balldiri Reixac
   -Autor de la il·lustració
   -Prosa pedagògica(nova metodologia educativa)
   -Necessitat d'educar en català i no en llatí
   -Rebuig de la traducció i reivindicació de l'aprenentatge de llengües
   -Obra important (Instruccions per a l'ensenyaça de minyons)

Pronoms febles

-SUBJECTE
   - No se sol pronominalitzar, alguns casos amb en 
-COMPLEMENT DIRECTE
Em, et, el, la, em, us, els, les, en, ho
   -Sense determinant→en
   -Complementat per un adjectiu o amb un determinant numeral→en
   -Neutre→ho
-COMPLEMENT INDIRECTE
em, et, li, ens, us, els
-C. DE RÈGIM VERBAL
   -De →en
   -A, en, amb, per →hi
-ATRIBUT
   -Major part →ho
   -Precedit d'un determinat →el, la, els, les
   -Precedit d'un adjectiu →en
-COMPLEMENT PREDICATIU
   -La major part →hi
-COMPLEMENT  CIRCUMSTANCIAL
   -CC de lloc amb preposició de →en
   -Altres →hi
 
CANVIS D'ORDRE
 
li+el →l'hi
li+la →la hi
li+els →els hi
li+les →les hi

Les funcions sintàctiques

-SUBJECTE    -Qui fa l'acció del verb

   -Concorda amb el verb en persona i nombre

 

-PREDICAT
   -És allò que es diu del subjecte
   -Verb és el nucli

-COMPLEMENT DIRECTE
   -Complement sobre el qual recau l'acció expressada pel verb
   -Pot ser un cosa o una persona

-COMPLEMENT INDIRECTE
   -Destinatari de l'acció del verb

-COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL
   -Sempre va precedit d'una preposició

-ATRIBUT
   -Complement propi de les oracions atributives
   -Pot ser un substantiu, adjectiu, un SN o SPrep

-COMPLEMENT PREDICATIU
   -Complement verbal i nominal alhora
   -Ha de concordar amb el verb i el subjecte (o CD)

-COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL
   -Expressen en quines circumstàncies es fa l'acció del verb

La l·l

La l geminada (l·l) no té normes.

El barroc i la poesia popular

TRETS DE LA POESIA DEL BARROC
   -Artifici i desmesura
   -Fugacitat del temps i l'atzar

   -Antítesi, paradoxa i hipèrbole

   -Visió pessimista de la vida

   -Brutícia i lletgesa
   -L'idioma del país s'imposa 

 

POETES DEL BARROC IMPORTANTS

 

-FRANCES VICENT GARCIA

        -El Rector de Vallfonga

        -No va veure les seves obres publicades

        -Bon domini del sonet

        -Temàtica ben variada i combinada

-FRANCESC FONTANELLA

        -Poeta castellanitzat

        -Preocupat per la recuperació del català

        -Va tenir Garcilaso de la Vega com exemple

        -Ús d'hipèrbole, metàfores i jocs de paraules

L'adverbi, preposicions i conjuncions

L'ADVERBI:Paraula que afegeix informació complementària a verbs, adjectius o altres adverbis
       Forma:
        Simple
        Derivada
        Locució adverbial

PREPOSICIÓ:Paraula que relaciona elements sintàtics.
       Tipus:
        Feble
        Forta
        Locució preposicional
 
CONJUNCIÓ:Paraula que enllaça oracions o elements d'una oració entre ells
       Tipus:
        Coordinants 
        Subordinants