Els neologismes, els estrangerismes i els calcs

 Neologismes:
Són paraules de nova incorporació que han estat preses d'altres llengüesi que s'han adaptat tant pel que fa la seva grafia com a la seva pronúncia.

Estrangerismes:
Es poden confondre fàcilment amb els neologismes,però hi ha un fet fonamental que els diferencia:en els neologismes,la llengua que rep el mot en té cap altre que vulgui dir el mateix i,per tant,l'ha de manllevar.En canvi,en els estrangerismes la llengua receptora del mot ja en té un que significa el mateix.

Calcs:Els calcs lingüístics són una forma de manlleu que imita la construcció d'una unitat sintàctica d'una llengua estrangera.Els calcs són una incorreció que hem d'evitar.

Les grafies b/v, p/b, t/d, c/

Tret de les zones on es parla valencià,balear i alguerès,en català no es diferencia la pronúncia entre la b i la v.Per tant,per saber quina grafia hem d'escriure,és molt important conèixer les normes ortogràfiques que estableixen l'ús d'aquestes dues lletres.Escrivim amb b:

1. Darrere de l i r.
2. Darrere de m.
3. Si dins la mateixa família trobem mots amb p.

Escrivim amb v:

1. Darrere de n.
2. En les terminacions de l'imperfet d'indicatiu dels verbs de la primera conjugació(-ava,-aves,-àvem,-àveu,-aven).
3. Si dins la mateixa  familia trobem mots amb u.

Paraules homòfones amb b i v:Dues paraules són homòfones quan es pronuncien igual,s'escriuen de manera diferent i tenen un significat diferent.
Les grafies p/b,t/d,c/g a final de paraula:
Aquestes grafies no presenten cap dubte quan s'escriuen a principi de paraula.Ara bé,quan es troben al final de paraula,la pronúncia és la mateixa:

• p i b sonen igual que p
• t i d sonen igual que t
• c i g sonen igual que c

Per resoldre aquets casos en què sonen igual,hi ha tota una sèrie de normes ortogràfiques:

• Si la paraula acaba en tònica,escrivim p,t,c:

Diverses excepcions:

• adob,club,tub,sud,fred,David...
• els noms qacabats en -leg i -gog.
• Si la paraula acabada en vocal àtona o consonant,escrivim la mateixa lletra que porten els derivats.

Diverses excepcions:

• La primera persona del present d'indicatiu d'alguns verbs que cacaben en -nc.
• Els mots :ànec,fàstic,càrrec,préssec,mànec,espàrrec,càrrec,rònec...ja que aquestes paraules fan els derivats en g.

Els Col·loquis i Cristòfol Despuig

Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1557) els componen sis diàñegs entre tres interlocutors que passegen per la ciutat de Tortosa. Els tres personatges són: 

• Pedro: Cavaller valencià, culte i diplomàtic que viatja cap a Barcelona.
• Lívio: Cavaller nascut a Tortosa, cultivat, d'esperit cosmopolita, amb domini de la ironia.
• Fàbio: Ciutadà de Tortosa, amb coneixements pràctics i d'ideologia i hàbits conservadors. És religiós.

Col·loqui primer: Tracta de la llengua dels Països Catalans.

Col·loqui segon: Refuta la acusació de gasiveria que reben els catalans.

Col·loqui tercer: Parla sobre el paper de les dones a la batalla de Tortosa.

Col·loqui quart: Critica els privilegis de les dones.

Col·loqui cinquè: Parla de la guerra del principat de Joan II.

Col·loqui sisè: Parla dels peixos que hi ha a Tortosa

La prosa del s.XVI

En la prosa del segle XVI cal destacar l'àmbit profà i religiós:

• Gèneres d'origen clàssic de caràcter humorístic i amb l'objectiu d'entretenir , com ara la novella.
• Gèneres tradicionals com ara la movel·la al·legòrica, l'hagiografia i la narrativa històrica.

En el cas de l'àmbit religiós parlem d'un corrent als Països Baixos anomenat Devotio moderna que té que veure amb Erasme de Rotterdam i es recupera l'esperit de ramon Llull.

En la prosa profana hi ha unes característiques formals i de contingut més modernes, és a dir, adaptades a les fórmules renaixentistes. 

Verbs irregulars

Verbs irregulars: -Present indicatiu: canto
-Imperfet imperfet: canti
-Present subjuntiu: canta

Alteracions ortogràfiques:
- de c qu: taco, taques
-de ç a c: caço, cacem
-de g a gu: frego, freguem
-de j a g: penjo, pengem
-de u a ü: adequar, adeqüo

La essa sorda i la essa sonora

ESSA SONORA ( Z )

S'utiliten les grafies s i z.

• S'escriu s al principi de paraula.

• S'escriu z després de consonant.

• S'escriu s entre vocals. Hi han excepcions que van amb z.

• S'escriu s en els derivats dels compostos de -fons-, -dins-, -trans-.

  ESSA SORDA ( S )

S'utilitzen les grafies s, c, ç, ss, sc.

• S'escriu s al principi i al final de paraula, entre consonant i vocal.

• S'escriu ss entre vocals.

• S'escriu c al principi de paraula davant de les vocals e, i i entre vocals, també davant de e, i.

• S'escriu ç entre vocals davant de a, o, u, i al final de mot.

• S'escriu sc entre vocals.

          EXCEPCIONS

• Davant d'una paraula començada amb essa, s'afegeix un prefix, tot i que la essa es pronunciï sorda, no ecrivim ss.

• Paraules acabades en -essa, -gressió/-gressor, -missió/-missior, -pressió/-pressor

Teatre culte i teatre popular

TEATRE CULTE

TEATRE PROFÀ

• Manifestacions del teatre profà.

• Neixen i es representen en un cercle cortesà.

• Autor conegut.

• Situa l'acció en contextos aristocràtics.

TEATRE RELIGIOS

• Teatre religiós escàs

• Autor presenta propostes innovadores que s'adscriuen als paràmetres de l'època.

• Actors es professionalitzen i esdevenen agents importants dins la dramaturgia.

TEATRE POPULAR

TEATRE PROFÀ I RELIGIÓS

• Religiós i profà lligats a la tradició

• Més conservadors i més medievalistes.

• Actors -- persones del poble.

• Les dones poden actuar 

La composició i l'ús de guionets

 La composició és el procediment que a partir de dos parauleses formen nous mots, anomenats compostos.

Combinacions:

• Substantius -- Verb + Substantiu: mot resultant variable.

• Substantiu -- Adjectiu + Substantiu/Substantiu + Adjectiu: alguns amb guinet.

• Substantiu -- Substantiu + Substantiu: poden estar units per una i.

• Adjectius -- Substantiu + Adjectius: els mots poden no concordar.

• Adjectius -- Adjectiu + Adjectiu

• Altres
• Adverbis o preposicions.
• Mots repetitius.

Posem guinet quan:

• Quan la primera part acaba en vocal i la segona comença per r-,s-,x-.

• Quan indiquen algun punt cardinal.

• Quan son mots repetitius.

• Quan poden portarnos confusions 

La dièresi

Usus de la dièresi:

   

• Vocals que es pronuncien en dos cops de veu, és a dir, pertanyen a dues síl·labes diferents.         S'anomenen hiats

Per indicar que s'ha trencat el diftong també podem fer servir l'ús d'accents si les regles                       d'accentuació ho permeten:

• Sobre la u, per indicar que els grups: güe/güi i qüe/qüi es pronuncia la u i la i.
• Verbs en participi acabats en -eir,-uir. Excepte i la 1a i la 2a persona del plural.
• Verbs acabats en -iar,-oar,-uat,-ear quan la vocal entra en contacte amb la i forma un hiat. En les formes verbals del present del subjuntiu i imperatiu.

No porten dièresi,encara que formin hiat:

       

•  Paraules acabades en -isme i -ista
• Paraules formades per prefixos que acaben en vocal: anti-,co-,contra-,re-,auto-.
• Verbs del infinitiu,gerundi, futur i condicional que acabin en -eir,-uir.