El teatre neoclàssic. Joan Ramis.

-REGLES FORMALS I TEMÀTIQUES DEL TEATRE NEOCLÀSSIC

• Tres unitats: lloc, temps i espai
• Predilecció per temes històrics, mitològics, bíblics i religiosos
• Finalitat didàctica i moral
• Tragèdia com a gènere més comú
• Influència del teatre francès (Voltaire, Racine i Corneille)

-AUTOR IMPORTANT : JOAN RAMIS I RAMIS

• Influència del neoclassicisme francès i del preromanticisme anglès i alemany
• Escrigué poesia i narrativa, però preferia el teatre
• Obres importants→Lucrècia, Arminda i Rosaura o el més constant amor

Les famílies lingüístiques europees

-GRUP CÈLTIC

 -GRUP ESLAU

 -GRUP GREC

 -GRUP LIRIC 

 

-GRUP BÀLTIC

 

-GRUP ARMENI

 

-GRUP ROMÀNIC

• Gallec
• Portuguès
• Castellà
• Català
• Occità
• Francès
• Italià
• Sard
• Romanès
• Retroromànic

-GRUP GERMÀNIC

 

-GRUP IRÀNIC

Les grafies g/j, tg/tj/dj, x/ix, tx/ig

S'escriu:
G →          Davant e, i
J →           Davant a,o ,u
Tg →         Davant de e,i
Tg i dj →   Davant de a,o,u
X →           A principi de paraula, darrere de consonant i de i,u
Ix →          Darrere de a,o,u
Tx →         Principi, enmig o final de paraula
Ig →          A final de paraula de derivats amb j,g, tj, tg

La prosa del segle XVIII. Llegendes i rondalles. Rafael d'Amat.

Al segle XVIII, hi ha dues varietats literàries que mantenen un relació ben estreta amb el context i la vida quotidiana contemporània


RONDALLA: Una rondalla és una història inventada però el lloc pot ser real o imaginari

LLEGENDA: Una llegenda és una història inventada però el personatge i el lloc poden ser reals

• Crònica històrica:

-Autor important: Rafael d'Amat

-Baró de Maldà

-Antifrancès, religiós i conservador

-Retrat de la Barcelona contemporània

-Estil fresc i divertit

-Obra important→Calaix de sastre

• Narració popular: 

-Autor important: Lluís Galiana

-Escriptor erudit

-Influït per Quevedo i Diego Torres

-Tradició popular com a inspiració

-Nombrosos recursos retòrics i expressius

-Obra important →Rondalla de Rondalles

L'oració simple. L'oració impersonal.Oració activa i oració passiva

ORACIÓ SIMPLE:Oració que només té un sintagma verbal que fa de predicat

SINTAGMA:Part de l'oració formada per un grup de paraules que constitueixen una unitat semàntica i sintàctica. S'organitzen al voltant del nucli

-Tipus:

   -Sintagma nominal (SN)

   -Sintagma adjectival (SAdj)

   -Sintagma preposicional (SPrep)

   -Sintagma verbal (SV)

   -Sintagma adverbial (SAdv)

 

-Segons el tipus de verb les oracions es classifiquen en:

Oracions de predicat nominal o atributives:El nucli del SV és un verb copulatiu
Oracions de predicat verbal o predicatives:

 -Transitives →El verb necessita un CD

 -Intransitives →El verb no té CD

 -Reflexives →L'acció del verb recau sobre el mateix subjecte

 -Recíproces →Dos subjectes fan una acció que recau sobre l'altre

 -Impersonals →Oracions sense subjecte gramatical

 -Segons la intenció de l'emissor les oracions es classifiquen en: 

 Enunciatives:Formulen una declaració sobre accions o estats

 

  -Afirmatives

  -Negatives

 Interrogatives →Formulen una pregunta

  -Directes →Porten signe d'interrogació
  -Indirectes →No porten signe d'interrogació
  -Totals →Pregunta que es respon amb si o no
  -Parcials →Pregunta que no es respon amb si o no

 

 Exclamatives →Expressen alegria, sorpresa

 

 Optatives o desideratives →Expressen un desig

 

 Dubitatives →Expressen un dubte

 

 De possibilitat →Expressen un possibilitat

 

 Imperatives o exhortatives →Expressen una ordre o un prec

 

 

Les oracions es poden expressar en veu activa (subjecte que fa l'acció que expressa el verb) o en veu passiva (l'acció la realitza el subjecte pacient)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El català oriental i occidental

CATALÀ ORIENTAL
   -Pronunciació de la vocal neutra de a, e àtones
   -Pronunciació u de la o àtona (excepció de la balear)
   -Ús de l'article el i del salat es, en la variant balear
   -Alguns verbs incrementen amb -eix o -esc
   -Pronoms febles davant de verb amb forma reforçada
 
CATALÀ OCCIDENTAL
   -Distinció de a, e en posició àtona
   -Distinció de o, u en posició àtona
   -Ús de l'article lo i en valencià, el
   -Alguns verbs usen l'increment -ix- o isc-
   -Pronoms febles davant de verb amb la forma plena

La il·lustració

CARACTERISTIQUES
   -Esperit crític i aplicació del mètode matemàtic basat en la raó
   -Destí de felicitat per a l'ésser humà
   -Reivindicació dels drets de l'home, sobretot de la llibertat
   -Voluntat de recuperar el coneixement i de fer-lo accessible

 Balldiri Reixac
   -Autor de la il·lustració
   -Prosa pedagògica(nova metodologia educativa)
   -Necessitat d'educar en català i no en llatí
   -Rebuig de la traducció i reivindicació de l'aprenentatge de llengües
   -Obra important (Instruccions per a l'ensenyaça de minyons)

Pronoms febles

-SUBJECTE
   - No se sol pronominalitzar, alguns casos amb en 
-COMPLEMENT DIRECTE
Em, et, el, la, em, us, els, les, en, ho
   -Sense determinant→en
   -Complementat per un adjectiu o amb un determinant numeral→en
   -Neutre→ho
-COMPLEMENT INDIRECTE
em, et, li, ens, us, els
-C. DE RÈGIM VERBAL
   -De →en
   -A, en, amb, per →hi
-ATRIBUT
   -Major part →ho
   -Precedit d'un determinat →el, la, els, les
   -Precedit d'un adjectiu →en
-COMPLEMENT PREDICATIU
   -La major part →hi
-COMPLEMENT  CIRCUMSTANCIAL
   -CC de lloc amb preposició de →en
   -Altres →hi
 
CANVIS D'ORDRE
 
li+el →l'hi
li+la →la hi
li+els →els hi
li+les →les hi

Les funcions sintàctiques

-SUBJECTE    -Qui fa l'acció del verb

   -Concorda amb el verb en persona i nombre

 

-PREDICAT
   -És allò que es diu del subjecte
   -Verb és el nucli

-COMPLEMENT DIRECTE
   -Complement sobre el qual recau l'acció expressada pel verb
   -Pot ser un cosa o una persona

-COMPLEMENT INDIRECTE
   -Destinatari de l'acció del verb

-COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL
   -Sempre va precedit d'una preposició

-ATRIBUT
   -Complement propi de les oracions atributives
   -Pot ser un substantiu, adjectiu, un SN o SPrep

-COMPLEMENT PREDICATIU
   -Complement verbal i nominal alhora
   -Ha de concordar amb el verb i el subjecte (o CD)

-COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL
   -Expressen en quines circumstàncies es fa l'acció del verb

La l·l

La l geminada (l·l) no té normes.

El barroc i la poesia popular

TRETS DE LA POESIA DEL BARROC
   -Artifici i desmesura
   -Fugacitat del temps i l'atzar

   -Antítesi, paradoxa i hipèrbole

   -Visió pessimista de la vida

   -Brutícia i lletgesa
   -L'idioma del país s'imposa 

 

POETES DEL BARROC IMPORTANTS

 

-FRANCES VICENT GARCIA

        -El Rector de Vallfonga

        -No va veure les seves obres publicades

        -Bon domini del sonet

        -Temàtica ben variada i combinada

-FRANCESC FONTANELLA

        -Poeta castellanitzat

        -Preocupat per la recuperació del català

        -Va tenir Garcilaso de la Vega com exemple

        -Ús d'hipèrbole, metàfores i jocs de paraules

L'adverbi, preposicions i conjuncions

L'ADVERBI:Paraula que afegeix informació complementària a verbs, adjectius o altres adverbis
       Forma:
        Simple
        Derivada
        Locució adverbial

PREPOSICIÓ:Paraula que relaciona elements sintàtics.
       Tipus:
        Feble
        Forta
        Locució preposicional
 
CONJUNCIÓ:Paraula que enllaça oracions o elements d'una oració entre ells
       Tipus:
        Coordinants 
        Subordinants

Els neologismes, els estrangerismes i els calcs

 Neologismes:
Són paraules de nova incorporació que han estat preses d'altres llengüesi que s'han adaptat tant pel que fa la seva grafia com a la seva pronúncia.

Estrangerismes:
Es poden confondre fàcilment amb els neologismes,però hi ha un fet fonamental que els diferencia:en els neologismes,la llengua que rep el mot en té cap altre que vulgui dir el mateix i,per tant,l'ha de manllevar.En canvi,en els estrangerismes la llengua receptora del mot ja en té un que significa el mateix.

Calcs:Els calcs lingüístics són una forma de manlleu que imita la construcció d'una unitat sintàctica d'una llengua estrangera.Els calcs són una incorreció que hem d'evitar.

Les grafies b/v, p/b, t/d, c/

Tret de les zones on es parla valencià,balear i alguerès,en català no es diferencia la pronúncia entre la b i la v.Per tant,per saber quina grafia hem d'escriure,és molt important conèixer les normes ortogràfiques que estableixen l'ús d'aquestes dues lletres.Escrivim amb b:

1. Darrere de l i r.
2. Darrere de m.
3. Si dins la mateixa família trobem mots amb p.

Escrivim amb v:

1. Darrere de n.
2. En les terminacions de l'imperfet d'indicatiu dels verbs de la primera conjugació(-ava,-aves,-àvem,-àveu,-aven).
3. Si dins la mateixa  familia trobem mots amb u.

Paraules homòfones amb b i v:Dues paraules són homòfones quan es pronuncien igual,s'escriuen de manera diferent i tenen un significat diferent.
Les grafies p/b,t/d,c/g a final de paraula:
Aquestes grafies no presenten cap dubte quan s'escriuen a principi de paraula.Ara bé,quan es troben al final de paraula,la pronúncia és la mateixa:

• p i b sonen igual que p
• t i d sonen igual que t
• c i g sonen igual que c

Per resoldre aquets casos en què sonen igual,hi ha tota una sèrie de normes ortogràfiques:

• Si la paraula acaba en tònica,escrivim p,t,c:

Diverses excepcions:

• adob,club,tub,sud,fred,David...
• els noms qacabats en -leg i -gog.
• Si la paraula acabada en vocal àtona o consonant,escrivim la mateixa lletra que porten els derivats.

Diverses excepcions:

• La primera persona del present d'indicatiu d'alguns verbs que cacaben en -nc.
• Els mots :ànec,fàstic,càrrec,préssec,mànec,espàrrec,càrrec,rònec...ja que aquestes paraules fan els derivats en g.

Els Col·loquis i Cristòfol Despuig

Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1557) els componen sis diàñegs entre tres interlocutors que passegen per la ciutat de Tortosa. Els tres personatges són: 

• Pedro: Cavaller valencià, culte i diplomàtic que viatja cap a Barcelona.
• Lívio: Cavaller nascut a Tortosa, cultivat, d'esperit cosmopolita, amb domini de la ironia.
• Fàbio: Ciutadà de Tortosa, amb coneixements pràctics i d'ideologia i hàbits conservadors. És religiós.

Col·loqui primer: Tracta de la llengua dels Països Catalans.

Col·loqui segon: Refuta la acusació de gasiveria que reben els catalans.

Col·loqui tercer: Parla sobre el paper de les dones a la batalla de Tortosa.

Col·loqui quart: Critica els privilegis de les dones.

Col·loqui cinquè: Parla de la guerra del principat de Joan II.

Col·loqui sisè: Parla dels peixos que hi ha a Tortosa

La prosa del s.XVI

En la prosa del segle XVI cal destacar l'àmbit profà i religiós:

• Gèneres d'origen clàssic de caràcter humorístic i amb l'objectiu d'entretenir , com ara la novella.
• Gèneres tradicionals com ara la movel·la al·legòrica, l'hagiografia i la narrativa històrica.

En el cas de l'àmbit religiós parlem d'un corrent als Països Baixos anomenat Devotio moderna que té que veure amb Erasme de Rotterdam i es recupera l'esperit de ramon Llull.

En la prosa profana hi ha unes característiques formals i de contingut més modernes, és a dir, adaptades a les fórmules renaixentistes. 

Verbs irregulars

Verbs irregulars: -Present indicatiu: canto
-Imperfet imperfet: canti
-Present subjuntiu: canta

Alteracions ortogràfiques:
- de c qu: taco, taques
-de ç a c: caço, cacem
-de g a gu: frego, freguem
-de j a g: penjo, pengem
-de u a ü: adequar, adeqüo

La essa sorda i la essa sonora

ESSA SONORA ( Z )

S'utiliten les grafies s i z.

• S'escriu s al principi de paraula.

• S'escriu z després de consonant.

• S'escriu s entre vocals. Hi han excepcions que van amb z.

• S'escriu s en els derivats dels compostos de -fons-, -dins-, -trans-.

  ESSA SORDA ( S )

S'utilitzen les grafies s, c, ç, ss, sc.

• S'escriu s al principi i al final de paraula, entre consonant i vocal.

• S'escriu ss entre vocals.

• S'escriu c al principi de paraula davant de les vocals e, i i entre vocals, també davant de e, i.

• S'escriu ç entre vocals davant de a, o, u, i al final de mot.

• S'escriu sc entre vocals.

          EXCEPCIONS

• Davant d'una paraula començada amb essa, s'afegeix un prefix, tot i que la essa es pronunciï sorda, no ecrivim ss.

• Paraules acabades en -essa, -gressió/-gressor, -missió/-missior, -pressió/-pressor

Teatre culte i teatre popular

TEATRE CULTE

TEATRE PROFÀ

• Manifestacions del teatre profà.

• Neixen i es representen en un cercle cortesà.

• Autor conegut.

• Situa l'acció en contextos aristocràtics.

TEATRE RELIGIOS

• Teatre religiós escàs

• Autor presenta propostes innovadores que s'adscriuen als paràmetres de l'època.

• Actors es professionalitzen i esdevenen agents importants dins la dramaturgia.

TEATRE POPULAR

TEATRE PROFÀ I RELIGIÓS

• Religiós i profà lligats a la tradició

• Més conservadors i més medievalistes.

• Actors -- persones del poble.

• Les dones poden actuar 

La composició i l'ús de guionets

 La composició és el procediment que a partir de dos parauleses formen nous mots, anomenats compostos.

Combinacions:

• Substantius -- Verb + Substantiu: mot resultant variable.

• Substantiu -- Adjectiu + Substantiu/Substantiu + Adjectiu: alguns amb guinet.

• Substantiu -- Substantiu + Substantiu: poden estar units per una i.

• Adjectius -- Substantiu + Adjectius: els mots poden no concordar.

• Adjectius -- Adjectiu + Adjectiu

• Altres
• Adverbis o preposicions.
• Mots repetitius.

Posem guinet quan:

• Quan la primera part acaba en vocal i la segona comença per r-,s-,x-.

• Quan indiquen algun punt cardinal.

• Quan son mots repetitius.

• Quan poden portarnos confusions 

La dièresi

Usus de la dièresi:

   

• Vocals que es pronuncien en dos cops de veu, és a dir, pertanyen a dues síl·labes diferents.         S'anomenen hiats

Per indicar que s'ha trencat el diftong també podem fer servir l'ús d'accents si les regles                       d'accentuació ho permeten:

• Sobre la u, per indicar que els grups: güe/güi i qüe/qüi es pronuncia la u i la i.
• Verbs en participi acabats en -eir,-uir. Excepte i la 1a i la 2a persona del plural.
• Verbs acabats en -iar,-oar,-uat,-ear quan la vocal entra en contacte amb la i forma un hiat. En les formes verbals del present del subjuntiu i imperatiu.

No porten dièresi,encara que formin hiat:

       

•  Paraules acabades en -isme i -ista
• Paraules formades per prefixos que acaben en vocal: anti-,co-,contra-,re-,auto-.
• Verbs del infinitiu,gerundi, futur i condicional que acabin en -eir,-uir.